Associació Cultural Gallard de Josà

L’Associació Cultural Gallard de Josà, amb seu a Móra d’Ebre, acull i coordina els tres cossos del Ritu Escocès Antic i Acceptat presents a les Terres de l’Ebre: la lògia simbólica Gallard de Josà núm. 118, el Capítol Rosa Creu Maat núm. 316 i el Sobirà Consell de Cavallers Kadosh Hiberus Flumen núm. 211, oferint, d'aquesta manera, un itinerari iniciàtic complet dins del R.E.A.A., des del primer grau simbòlic fins al trentè grau de la maçoneria filosòfica. Més informació:  granarquitecte@gmail.com

La Respectable Lògia Gallard de Josà va ser fundada l’any 2001, a la ciutat de Tortosa, per un grup de maçons que residien a Tortosa, Vinaròs, Tarragona i Barcelona. L’objectiu era recuperar el treball maçònic a les Terres de l’Ebre que s’havia perdut arran del cop d’estat de 1936. En aquells anys, al sud de Barcelona operaven la Lògia Mare Nostrum de Tarragona i la Lògia Silenci de Lleida, i les dos institucions van recolzar la idea de consagrar un nou temple maçònic a l’Ebre, fent la petició formal al Gran Mestre de la Gran Lògia d’Espanya Tomás Sarobe Piñeiro. La nova lògia va prendre el nom de Gallard de Josà que fou comanador de l’Orde del Temple a Tortosa entre els anys 1272 i 1274. Gallard de Josà, el dia 16 de novembre de 1272, va comparèixer davant notari per formalitzar la seva “Composició” que va permetre posar per escrit Els Costums de Tortosa per tal que regissin com a dret principal del govern de la ciutat. L'any 2010 la lògia Gallard de Josà es traslladà a Móra d’E...

La francmaçoneria és una institució universal, essencialment ètica, filosòfica i iniciática, l'estructura fonamental de la qual la constitueix un sistema educatiu, tradicional i simbòlic. S'ingressa a ella per mitjà de la iniciació. Fundada en el sentiment de la fraternitat, constitueix el centre d'unió pels homes d'esperit lliure de totes les races, nacionalitats i creences. Com a institució docent té per objecte el perfeccionament de l'home i de la humanitat. La maçoneria promou entre els seus adeptes la recerca incessant de la veritat, el coneixement de si mateix i dels valors morals, per assolir la fraternitat universal del gènere humà. A través dels seus membres projecta sobre la societat l'acció humana benefactora de les virtuts i dels ideals que sosté. Exalta la tolerància i rebutja tota afirmació dogmàtica i el fanatisme. Allunya de les seves lògies les discussions de política partidista i de tot sectarisme religiós, i conrea la via iniciàtica com a e...

Es desconeix l’origen històric de la maçoneria. Una de les llegendes més importants de la Francmaçoneria atribueix a Hiram Abif, arquitecte del Temple de Salomó a Jerusalem, la fundació de l'orde maçònica. Alguns historiadors remunten l'origen de la maçoneria a èpoques encara més antigues atribuït aquest origen als constructors de les piràmides de l'antic Egipte, d’altres als cultes mistèrics que es van desenvolupar al Mediterrani entre els segles VI aC. i VI dC. com els d’Isis, de la Mater Magna, de Mitra, d’Eleusis o de Dionís. Els Collegia Fabrorum romans i sobretot l’Orde del Temple també són considerats possible bressol de la maçoneria. Es acceptat que la Francmaçoneria moderna procedeix dels gremis de constructors medievals de castells i catedrals que van evolucionar cap a comunitats de tipus intel·lectual, conservant part dels seus antics ritus i símbols. Aquest procés, que va poder iniciar-se en diferents moments i llocs, va culminar el 24 de juny de 1717 qu...

Artur Bladé Desumvila La primera lògia maçònica establerta a España va ser fundada a Madrid, el 15 de febrer de 1728, pel Duc de Wharton. Aquesta lògia fou integrada exclusivament per anglesos que estaven de pas per España, però la maçoneria no va poder tenir continuïtat per la prohibició que patí l’any 1738, per part de l’Inquisidor General i del posterior edicte de Ferran VI que la condemnava. Va ser amb l’arribada de les tropes franceses i els contingents italians integrats a l’exercit napoleònic que entre els anys 1809 i 1813 començà a desenvolupar-se la maçoneria a Catalunya. Arran de la Restauració Absolutista (1814-1833), la maçoneria tornaria a ser prohibida i els maçons perseguits. Aquesta prohibició es mantingué durant el regnat d’Isabel II ( 1833-1868) però la llavor ja era sembrada i la francmaçoneria sobrevisqué a la clandestinitat i amb l’ajut exterior de la maçoneria francesa i sobretot portuguesa, a Lisboa l’any 1839 es va constituir un Gran Orient Nacional d’Esp...

BAIGES CID, JOAN Nascut a Tortosa, d’ofici pintor, resident al carrer Berenguer 23 de la mateixa ciutat. Marxà de jove a Barcelona on s’afilià l’any 1894 al Centre Republicà del c/ de la Lluna, que presidia Blai Mas. El 22 de setembre de 1905 s’inicià a la lògia Lleialtat (GOE). BENET PIÑANA, JOAN Primer alcalde republicà de Tortosa l’abril de 1931. Fou reelegit en les municipals de gener de 1934. Destituït pels Fets d’Octubre de 1934 tornà a ser alcalde de Tortosa fins que, un cop iniciada la guerra i com a conseqüència d’haver salvat al bisbe de Tortosa, Fèlix Bilbao, d’una mort certa, fou destituït pels grups radicals el juliol de 1936. BERENGUER CROS, JOSEP Nascut a Tortosa l’any 1895. Llicenciat en Dret, fou el principal líder marcel·linista de les Terres de l’Ebre abans de la Dictadura de Primo de Rivera. Fou alcalde de Tortosa entre gener de 1934 i agost de 1936. Es va iniciar com a maçó el 23 de juliol de 1935. BES HÉDIGER, MANEL Va nàixer a Gandesa l’any 18...

Personatges influents de la societat catalana que han estat membres de societats maçòniques Jaume Aiguader Miró (1882-1943) Polític, alcalde de Barcelona, diputat a les Corts i un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya. Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) Polític republicà federalista, fundador del ‘Diari Català’ i de “’La Campana de Gràcia’, impulsor i president del I Congrés Catalanista, redactor del Memorial de Greuges, fundador i president del Centre Català. Pau Alsina (1830-1897) Polític republicà federalista. Diputat i senador, va treballar per la introducció d’una legislació del treball progressista. Josep Andreu i Abelló (1906-1993) Advocat i polític republicà i socialista, diputat, va participar en l’elaboració del projecte d’Estatut d’Autonomia de 1932 i també en el de 1979. President del Tribunal de Cassació de Catalunya, cofundador de l’Assemblea de Catalunya. Rossend Arús i Arderiu (1844-1891) Empresari, periodista, filantrop, promotor de...