Maçons ebrencs

BAIGES CID, JOAN 

Nascut a Tortosa, d’ofici pintor, resident al carrer Berenguer 23 de la mateixa ciutat. Marxà de jove a Barcelona on s’afilià l’any 1894 al Centre Republicà del c/ de la Lluna, que presidia Blai Mas. El 22 de setembre de 1905 s’inicià a la lògia Lleialtat (GOE).

BENET PIÑANA, JOAN

Primer alcalde republicà de Tortosa l’abril de 1931. Fou reelegit en les municipals de gener de 1934. Destituït pels Fets d’Octubre de 1934 tornà a ser alcalde de Tortosa fins que, un cop iniciada la guerra i com a conseqüència d’haver salvat al bisbe de Tortosa, Fèlix Bilbao, d’una mort certa, fou destituït pels grups radicals el juliol de 1936. 

BERENGUER CROS, JOSEP

Nascut a Tortosa l’any 1895. Llicenciat en Dret, fou el principal líder marcel·linista de les Terres de l’Ebre abans de la Dictadura de Primo de Rivera. Fou alcalde de Tortosa entre gener de 1934 i agost de 1936. Es va iniciar com a maçó el 23 de juliol de 1935.

BES HÉDIGER, MANEL

Va nàixer a Gandesa l’any 1835, va ser un advocat i diputat republicà català. Participà activament en la revolució de 1868 i un cop triomfà fou escollit alcalde de Tortosa. En qualitat d'alcalde de Tortosa fou un dels convocants i protagonistes del Pacte Federal de Tortosa. Participà en l'aixecament federal d'octubre de 1869, però el seu fracàs el va obligar a exiliar-se a França. Indultat pel govern, és rebut a Tortosa l'agost del 1870.

Va ser escollit diputat pel districte de Tortosa del Partit Republicà Democràtic Federal a les eleccions generals espanyoles de 1871 i de 1873. Durant la Primera República Espanyola fou nomenat governador civil de la província de Lleida. Va morir a Tortosa el 6 de novembre de 1882

BLADÉ DESUMVILA, ARTUR

Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 – Barcelona 1995) va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són tota una referència en el memorialisme català del segle XX, al costat de les grans obres de Pla, Gaziel o Sagarra. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició. L'any 1984 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi. L'any 2007 va ser proclamat l'Any Bladé iniciant-se la publicació de l'obra completa. Es va iniciar com a maçó durant el seu exili a Mèxic.

CAMPOS TERRÉ, SEBASTIÀ

Nascut a Tarragona l’any 1911. Estudià magisteri a Tarragona i des del 1929 exercí de mestre a La Canonja i a Flix. El 1931 es traslladà a Tortosa on fou director del setmanari republicà El Pueblo. Fou iniciat a la lògia Humanitat de Barcelona el 18 d’abril de 1935.

CHÍES GÓMEZ DE RIOFRANCO, RAMON

(Medina de Pomar, 1846 – Madrid, 1893).Dirigent històric del Partit Republicà Democràtic Federal, era descendent de Móra d'Ebre i va participar en diferents conteses electorals pel districte de Gandesa, en els comicis de 1891 i 1893. Anticlerical i maçó, a les eleccions de1891 va aconseguir guanyar a Móra la Nova però a Móra d'Ebre, d'on provenia la seua família, va quedar segon darrere del carlista Compte.

DOMINGO SANJUÁN, MARCEL·LÍ

Diputat i ministre de la Segona República, va iniciar-se a la maçoneria l’any 1920, al GOE, tot i que cal tenir en compte que la seva activitat maçònica no va ser intensa. Possiblement, igual que en altres prohoms que després van ocupar càrrecs dins els governs espanyols  de la II República, va tenir més participació maçònica durant la dictadura de Primo de Rivera.

Per a saber més:

Dosier Marcelino Domingo
Revista Panacea
Vídeo Marcelino Domingo: Un maestro republicano y regeneracionista. Ateneo de Madrid
La ética y el fariseismo contra la ley de Dios. Article de Marcel·li Domingo 

MURALL RAVANALS, FRANCESC

Persona participativa de la vida ciutadana i política de Tortosa. El febrer de 1932 va ser escollit vicesecretari del Patronat del Museu i Arxiu Municipal de Tortosa. Ingressà a la lògia Humanitat.

PIÑANA HOMEDES, DOMÈNEC

Nascut a Tortosa el 1887. Milità a la Unió Republicana de Tortosa, que fou el nucli organitzat del republicanisme vinculat a Marcel·lí Domingo. Fou regidor d’aquest partit en diverses ocasions. Substituir a Ramon Nogués a la presidencia de la Diputació de Tarragona el desembre de 1931.

ROURET CALLOL, MARTÍ

Nascut a de l’Escala l’any 1902. Fou traslladat a Móra d'Ebre l’any 1926, com a mestre del Centre Instructiu Democràtic on l’any 1930 fundà L'Ideal de l'Ebre. El 1929 fundà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta, que es va unir al Partit Republicà Radical Socialista.

Malgrat això, fou militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Fou secretari del Parlament de Catalunya, i fou empresonat al vaixell Uruguai per la seva participació en els fets del sis d'octubre de 1934. De juliol a setembre de 1936 fou nomenat conseller de sanitat i assistència, i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya. Després de la guerra civil espanyola s'exilià primer a França i després a Mèxic on va morir l’any 1968.

SABATÉ BARJAU, PRIMITIU

Va nàixer a Tortosa l’any 1878. Fou metge i director de l’Hospital municipal de la santa Creu de Jesús.Regidor de Tortosa i candidat de la Coalición de Izquierda a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933. Va morir afusellat a Tarragona el 8 d’agost de 1939.

Bibliografia:

Gran Lògia de Catalunya. Josep Sánchez Cervelló i Quim Vendrell Moreno. Arola Editors

El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre. Josep Sancho Sancho. Onada Edicions